Qualsevol dels freixinetans o dels habitants de les rodalies respondria FREIXINET. Sempre ho he sentit a dir igual.

Efectivament, el pronunciem així i l’escrivim així des de sempre.

No coneixem l’origen del poble, ni tampoc el del seu nom. De moment.

En la formació, sobretot dels noms propis, hi han concorregut elements molt variats i sovint també molt simples; això fa, creiem, que qualsevol explicació dels orígens no passi de ser una teoria més o menys versemblant i, de vegades, un atreviment.

Podria venir, segons alguns, del nom de l’arbre que ara en diem freixe i que en llatí en deien fraxinus (fraxineus ‘lloc de freixes’). Cal remarcar que la síl.laba tònica d’ambdós mots recau sobre la i.

Personalment hem pogut comprovar en el DNI d’algunes persones, cognoms com Freixanet, Freixenet, Freixinet… Serà que els habitants de certes comarques tenen més facilitat per a pronunciar-ho d’una manera que d’una altra?

Dels documents de l’Arxiu Parroquial de Freixinet: Llibre sacramentals, Actes, Capítols, Testaments, Tractes. Rebuts, Comptes…; d’alguns de l’Arxiu Diocesà pertanyents sobretot a Riner; i d’algun altre Document es pot arribar a aquesta conclusió:

Frexaned. 1060 “infra terminos de castrum rivinigri sive in frexaned” A.D.

Frexaneto. 1233 “masum de Rovira, silvam de Frexaneto” A.C.A.

Fraxanet. Aquesta grafia es troba molt poc.

Fraxenet. Igualment alternant amb l’anterior.

Frexenet. L’hem trobada tres o quatre vegades.

Frexinet. És la grafia més constant des del 1500 fins al 1800 i gairebé l’única usada en els Llibres sacramentals de Riner (parròquia de la qual depenia Freixinet).

Freixenet. És la grafia emprada d’un temps ençà per alguns que no són ni del poble ni de les rodalies i no es troba mai ni una sola vegada en els Llibres i Documents esmentats.

Unes dades vénen a confirmar les afirmacions anteriors:

1126. “Kastrum Fraxini” (Possiblement fa referència a Freixinet).

1282. “G. Ferrari de Frexineto”.

1559. Dos testimonis “loci Frexenet”.

1565. “...tots los de la sufragania de Frexinet paguen quiscun sis punyeres de gra”...

1607. Frexinet. Es troba al Llibre Actes Esponsoris de Riner i, ja de manera continuada en tots els Llibres i Documents fins al 1769.

1769. FREIXINET. Per primera vegada s’hi escriu el dígraf ix. Anteriorment pronunciarien el mateix fonema sense escriure aquest dígraf. En poden ser prova els mots que trobem en els mateixos Documents com són: “dexades”, “matexa”, “exir”, “comparexen”, “axís”…

1800. A partir d’aquest any tots els rectors i vicaris, sense una sola excepció, escriuen en tots els llibre sacramentals i en tots els altres documents, FREIXINET..

Així mateix consta en tots els Documents provinents tant del Bisbat com de l’Ajuntament de Riner.

Creiem, en conseqüència, que hem d’ésser fidels als nostres avantpassats i conservar una tradició, almenys bicentenària, d’un nom que és ben nostre, que ens hem donat nosaltres mateixos i que tenim el dret i l’obligació de no deixar-nos-el canviar.

FREIXINET és el meu nom.

Cal que sàpiga tothom,

Que el qui em canviï la i

Ni és fill meu, ni és d’aquí.

G.P.S.